Josep Gras
ARTHUR I GEORGE, JULIAN BARNES
Traducció d’Albert Torrescasana i Joan Puntí
Angle editorial, Barcelona.
1ª edició: gener 2007
Julian Barnes (Leicester, 1946) és un escriptor exigent i meticulós amb el material que manipula, bon sabedor com és que de la justa combinació i dosificació dels diferents elements que el componen en depèn l’èxit o el fracàs del producte resultant final. Perquè una bona ficció, tal com ell diu i com acaba confirmant aquesta novel·la, es nodreix també d’ingredients substancials manllevats d’altres gèneres com ara el de la biografia o la crònica històrica. Administrats intel·ligentment, sense perdre mai de vista que el que es té entre mans és per damunt de tot una novel·la, tots aquests recursos arriben a configurar un argument sòlid, ben ordit, equilibrat en la seva progressió, precís.
Això és el que trobem a les pàgines d’Arthur i George, servit amb la prosa serena i sòbria de l’escriptor anglès. El relat de la singular amistat sorgida entre sir Arthur Conan Doyle i l’advocat d’origen hindú George Edalji, en plena societat victoriana de principis del segle XX, discorre amb rigor, sense estridències, mantenint l’interès del lector fins i tot en els moments en què la tensió narrativa decau. Però aquest element (el de la intensa relació personal entre ambdós personatges) no és pas l’eix primordial de la història que se’ns explica aquí. El cas verídic de la injustícia que es va cometre contra Edalji, que s’ha equiparat en més d’un aspecte al conegut afer Dreyfus francès, constitueix el fil conductor a l’entorn del qual s’articula tota la novel·la.
L’autor de la celebrada El lloro de Flaubert (1984) no s’aconforma, però, amb aquest plantejament aparentment simple i de previsible desenvolupament lineal, i se serveix d’aquesta premissa argumental per oferir-nos un retrat poderós i polièdric del creador literari del famós detectiu Sherlock Holmes: un home políticament valent, coratjós, defensor incansable de causes perdudes i també precursor, en certa manera, d’un periodisme de denúncia i d’investigació que acabaria consolidant-se a la premsa continental. Descobrim també l’altra cara d’aquest personatge fascinant, aquella més subjecta a algunes idees retrògrades del règim polític i social imperant en el seu temps, com ara l’oposició al vot de les dones o la seva fervent adhesió a les creences i pràctiques espiritistes del moment.
Arthur i George és una novel·la que satisfà qualsevol exigència de minuciositat i de rigor narratiu, malgrat que la cautela de l’autor per no caure en excessos inconvenients o per evitar inexactituds i falsejaments, resta ímpetu a certs trams del relat i l’apaivaga innecessàriament.Sens dubte, però, una altra demostració de bon ofici del mestre Barnes.