Espai audiovisual

La dolce vita (1960)
Federico Fellini

La pel·lícula que situaria Fellini de ple en la modernitat cinematogràfica. Un espectacle visual enlluernador.

National Gallery (2014), escrita i dirigida per Frederick Wiseman.
Zipporah Films.

Recorregut exhaustiu pel prestigiós museu londinenc, per conèixer l’activitat de tot l’equip professional que hi treballa i, sobretot, una magnífica oportunitat per educar la mirada en la contemplació de les grans obres pictòriques.

Beanpole.
Una gran mujer (2019), escrita i dirigida per Kantemir Balagov

La relació entre dues dones que pateixen els estralls de la guerra en un entorn hostil i depravat. Una vigorosa peça de cambra, amb reminiscències bergmanianes.

Marguerite Duras. París 1944 (la douleur),
Escrita i dirigida per Emmanuel Finkiel

El dolorós temps d’espera de l’escriptora, arran de la detenció del seu marit Robert Antelme pels nazis. Profunda i penetrant, aquesta magnífica adaptació de l’obra literària de Duras.

The Happy Prince (2018).
Pel·lícula escrita, dirigida i interpretada per Rupert Everett

Retrat d’un Oscar Wilde ja crepuscular que no ha perdut, però, ni la lucidesa ni la crítica esmolada cap a la societat de la seva època. Superba interpretació la de Rupert Everett en aquesta biopic poc convencional.

Tràiler de la pel·lícula Cold War (2018).
Pawel Pawlikowski

L’amor clandestí entre dos amants a la inhòspita Europa de la guerra freda. Drama romàntic presentat en un bellíssim blanc i negre, dens i absorbent des del primer fotograma.

Virginia Woolf’s voice, 1937, Craftsmanship,
BBC, subtituled in english.

Les reveladores paraules de Virginia Woolf en aquesta elocució de caràcter autobiogràfic. Un document sonor que afegeix valor a la figura de la cèlebre i malaguanyada escriptora anglesa.

Tràiler de la pel·lícula A Quiet Passion de Terence Davies, ressenyada en aquest blog.

La passió per escriure i la rebel·lia contra un ordre moral opressor d’Emily Dickinson (1830-1886). Un retrat de la poeta nord-americana filmat amb sensibilitat i vigor, absolutament magistral.

Julian Barnes parla d’El soroll del temps en aquesta entrevista realitzada per Kirsty Wark per a la BBC

El compositor i músic rus Shostakóvitx és el personatge central d’El soroll del temps, de qui l’autor en traça un poderós retrat, així com de l’època convulsa en què va viure

Tràiler de la pel·lícula Winter Sleep, de Nuri Bilge Ceylan, ressenyada en aquest blog.

La constatació del fracàs, també a l’hora d’estimar, en uns personatges que són captius de la infelicitat en un entorn d’implacable isolament. Relat corprenedor  sobre la fragilitat de la condició humana.

Tràiler de la pel·lícula La Grande Bellezza, de Paolo Sorrentino, ressenyada en aquest blog.

Evocació de la bellesa del passat a través de la mirada mordaç d’un periodista mundà. Homenatge a l’univers fellinià en un film hipnòtic i addictiu, que emfasitza els contrastos.

Tràiler de la pel·lícula Anna Karenina, de Joe Wright, ressenyada en aquest blog

L’amor tràgic d’una de les més poderoses heroïnes literàries, que es nega a representar el paper que la societat li ha assignat. Adaptació transgressora, plena de força, arravatadora de cap a cap.

Tràiler promocional de la pel·lícula Room and a half (2009), del director rus Andrei Khrzhanovskiy, basada en la vida del poeta Joseph Brodsky, no estrenada fins ara al nostre país.

Reconstrucció biogràfica de l’escriptor guardonat amb el Nobel el 1987 Joseph Brodsky a partir de les seves memòries. Una pel·lícula amb un intens alè poètic, combinant diferents llenguatges audiovisuals.

En aquest video Cynthia Ozick parla de la seva novel.la El xal, ressenyada en aquest blog.

L’escriptora nord-americana d’origen jueu rememora fragments de la seva vida, entre els quals el pas pels camps de concentració nazis. Experiència que narra al seu llibre El xal.

Una mostra del talent d’Anton Txékhov en la creació de personatges. Després de veure aquest fragment de la representació teatral de L’hort dels cirerers, fins i tot la Kàtia d’Una història avorrida – ressenyada en aquest blog – quedaria embadalida.

Obra cabdal en la trajectòria teatral d’Anton Txèkhov, de la qual se n’ofereixen aquí dos fragments de l’acte I en aquesta versió històrica de la BBC de l’any 1962.