E. A. Poe:El classicisme vigent del mestre

Dos-cents anys del naixement d’Edgar Allan Poe (Boston, 1809 – Baltimore, 1849): una efemèride que no pot passar per alt i que El baluard vol celebrar de manera especial. Serveixi aquesta ressenya informativa com a avantsala de l’atenció més àmplia i detallada que dedicarem en properes edicions al cèlebre escriptor, sens dubte indiscutible precursor de gèneres com la novel·la policíaca i de misteri i probablement el més destacat creador en la narrativa fantàstica de l’era moderna. Font d’inspiració i model per a molts posteriors conreadors d’aquestes literatures, Poe ennoblí amb el seu mestratge la novel·la gòtica i tot el gènere de terror en general. Els seus contes i narracions constitueixen un valuós llegat, el classicisme del qual esdevé indispensable per resseguir l’evolució del gènere durant tots aquests anys.

Qualsevol d’aquestes peces és una petita joia que encara avui podem assaborir amb autèntica fruïció: El pou i el pèndol (1842) o Els assassinats del carrer Morgue (1841) -per citar només dos exemples representatius de la seva diversitat de registres- són algunes de les històries enormement inquietants que aquest escriptor de vida tan turmentada com els seus relats ens va deixar. L’existència de Poe fou, en efecte, tan sinistra i sòrdida com el seu univers de ficció: dominada per la malaltia, constantment atenallada per la pobresa i la beguda, la vida de l’autor de La caiguda de la casa Usher (1843) arribà a ser un veritable infern.

Poe indagà en els abismes de la por i del subconscient humà amb una determinació sorprenent. Molts dels seus personatges són víctimes de paoroses al·lucinacions; sovint travessen el límit fronterer amb la follia i acaben esdevenint perversos fins i tot a contracor. Però, malgrat aquests obscurs designis amb què semblen governades les vides de tots ells, hi ha un poderós alè poètic que recorre els seus dissortats periples. I aquesta és la grandesa d’Edgar Allan Poe, el seu triomf pòstum definitiu. ¿Hi pot habitar la bellesa, enmig de la tenebra? ¿Una vida dominada pel fracàs pot albergar la imperiositat del talent?

Pioner, precursor unànimement reconegut, Poe és avui més que un autor de culte. La seva obra hauria de ser de lectura prescriptiva. Per això, des de les pàgines de El baluard recomanem (i encara més, en aquestes dates de Sant Jordi, en què llegir sembla obligat o, si més no, comprar un llibre) la lectura de la seva narrativa breu. D’entre les diverses edicions existents, destaquem l’edició de Columna en dos volums: Contes (2002), completa i molt acurada. Bon viatge d’anada, doncs, al cor de la tenebra (amb permís de Conrad).