Selma Lagerlöf (Marbacka, Suècia, 1858-1940) va ser la primera escriptora guardonada amb el Nobel de Literatura l’any 1909, “pel seu elevat idealisme, una vívida imaginació i la percepció espiritual que caracteritza els seus escrits”, en paraules de l’Acadèmia sueca.
Una bona mostra d’aquestes virtuts premiades la tenim en el llibre que ara ens ocupa, El carreter (1912), novel·la que no havia estat traduïda abans al català i que va ser adaptada al cinema per Victor Sjöström el 1921.
La història que s’hi explica està impregnada d’una forta espiritualitat religiosa i conté referents bíblics clarament identificables, els quals en certs moments hi donen un marcat to proselitista i posen de manifest una voluntat moralitzadora darrera del que aparentment pot veure’s com un conte fantàstic més.
Tanmateix, aquesta novel·la és més que tot això i la gran diferència respecte a altres obres d’aquesta temàtica rau en la innegable qualitat literària de les seves pàgines: descripcions acurades dels llocs i dels ambients on es mouen els personatges, diàlegs vigorosos i un poderós desplegament imaginatiu al servei d’un enfocament realista del relat. El carreter atrapa el lector des de les primeres línies i l’atrau cap a un espai fronterer entre el món d’aquí i el d’un més enllà més present i proper que mai.
Una vida malbaratada pot redreçar-se en el darrer moment? Els éssers humans, tot i haver dut una existència esgarriada i plena de malvestats que han provocat sofriment en els altres, tenim dret a una segona oportunitat si ens penedim realment i estem disposats a canviar-ne el rumb? Hi ha un estat després de la mort on ens espera una autèntica felicitat o el pitjor dels infortunis segons el nostre comportament terrenal? Aquestes són algunes de les qüestions principals que planteja aquesta història i que al final troben una resposta que potser esdevingui insuficient per al lector, però coherent al capdavall amb el pensament de l’autora: “És l’amor, l’amor de les ànimes, l’amor que els éssers terrenals només poden imitar difusament, i que ara, un cop més, igual que fa un moment, a la vora del llit de mort, l’aclapara”, diu la narradora referint-se al canvi profund que ja ha començat a experimentar el protagonista.
Expiació
David Holm no pot evitar allò que més tem i mor precisament la nit de Cap d’Any, estès a les fredes llambordes del carrer adjacent a la plaça major, sense que cap dels transeünts li dediqui la mínima atenció. Segons la llegenda que pocs minuts abans justament ell estava explicant a uns amics bevedors, qui mor en una data com aquesta es veu condemnat a menar el carro de la Mort i anar visitant les cases on hi ha moribunds tot un any sencer.
Holm ha viscut sempre fent la seva, no important-li el patiment de la dona i dels fills, arribant borratxo a casa nit rera nit, sense feina ni motivació per la vida. Insensible a la desgràcia que impera al seu voltant, no accepta ni tan sols l’ajuda de les germanetes dels pobres, una entitat benèfica que atén els sense sostre i els desvalguts escampats per la ciutat. Tot i això, la germana Edit –que agonitza també aquesta nit especial a casa seva- sent per aquest home una estimació inexplicable i creu en la seva redempció. El camí per a David Holm serà llarg i tortuós, però no impossible d’assolir: “Déu, fes que la meva ànima arribi a la maduresa abans no sigui segada!”, exclamarà l’home desesperat. Des del seu jaç mortuori, la jove religiosa només demana una última cosa als que la vetllen.
|
| Selma Lagerlöf |
Novel·la amb ressò dickensià (Conte de Nadal, 1843), El carreter esdevé una història versemblant que, tot i el seu caràcter argumental de conte llegendari i l’alè moralista que hi traspua –trets fortament arrelats en la formació i l’obra de Selma Lagerlöf, que coneixia bé la tradició de rondalles, relats fantàstics i llegendes del seu territori natal, el comtat suec de Värmland-, ens mostra de manera realista una situació de degradació personal i social i de rehabilitació a través de la fe, prou il·lustrativa del ressorgiment religiós que es va viure al segle XIX i que l’escriptora va plasmar als seus llibres.
D’aquesta capacitat fabuladora tan present en l’obra de Selma Lagerlöf en destaca també La saga de Gösta Berling (1891) o El meravellós viatge de Nils Holgersson a través de Suècia (1906-1907), però la seva producció abasta una trentena llarga de llibres. La concessió del Nobel li va permetre deixar de banda la feina de professora que havia exercit fins aleshores i consolidar la seva gran vocació, l’escriptura.
Magnífica oportunitat la que ens brinda El carreter per descobrir literatura d’altres latituds probablement no tan habituals en el nostre mercat, però d’una qualitat indubtable.
