Empremtes, ombres al capdavall

LA MIRADA DE PEDRA, ÀLEX BROCH
Barcelona: Proa, 2013 (1a edició, març)
205 pàgs. 19 euros


Recuperem aquest títol que en el seu moment passà més aviat inadvertit, el qual ens mostra el vessant de narrador d’Àlex Broch (Barcelona, 1947), més conegut pels seus treballs com a crític literari, assagista o editor.
Hi ha dos eixos principals que l’escriptor ha volgut fer present en aquestes deu narracions, malgrat la seva diversitat temàtica i estilística: per una banda, un homenatge a la ficció literària com a gènere i a l’enorme capacitat fabuladora dels seus creadors, en especial de qui fou amic seu i destacat conreador del fantàstic a casa nostra, Joan Perucho; i l’altre, el reconeixement literari a una geografia propera sentimentalment a l’autor, que són les terres pirinenques. 
Una de les peces que componen La mirada de pedra (2013) duu de manera explícita l’empremta del record al poeta Perucho, tal com ell mateix es definia sovint: Cita al balneari de Pandicosa, on el món del sobrenatural hi té un protagonisme destacat. Com ja s’ha dit infinitat de vegades, ficció i realitat s’interfereixen sovint, tant en els llibres com en la nostra quotidianitat, tot i que normalment no ens n’adonem. El món literari de Perucho és ple d’aquesta “màgia” del que escapa a la nostra habitual percepció de l’entorn i, fins i tot, al raciocini humà. Broch el recorda admirat, retrobant-se amb l’autor d’Els balnearis a l’hotel d’aquesta localitat. Una atmosfera estranya i enigmàtica marca l’encontre entre els dos literats: “Crec que la cosa més misteriosa que hi ha al món és la mateixa realitat”, deia Perucho en una entrevista, per a qui l’existència dels fantasmes és un fet indubtable, com el d’Albinyana d’aquesta narració.
En una altra narració, La visita del doctor Stockmann, Broch “cau” en la temptació d’endinsar-se en una obra emblemàtica d’un autor clàssic –tendència pel que sembla a l’alça en i practicada per considerables escriptors actuals; John Banville, per posar un exemple significatiu, “s’atreveix” amb el mestre Henry James (1843-1916) i la seva lloada novel·la Retrat d’una dama(1881) a La senyora Osmond (Bromera 2018)- i convoca el personatge principal de l’obra de teatre Un enemic del poble (1882), del gran dramaturg Henrik Ibsen (1828-1906), al seu particular plantejament narratiu. Broch hi fa cohabitar l’insubornable metge fictici amb el seu autor: de nou, es tracta d’un homenatge al poder immortal de la literatura per fer perdurar al llarg dels anys un llegat insubstituïble, malgrat les veus que en aquest temps aclaparadorament tecnològic en qüestionen la seva “utilitat”.

Tal com dèiem al començament, el paisatge pirinenc –el seu ‘imaginari literari’ en paraules de l’autor al final del llibre- serveix per emmarcar aquests contes, alguns amb referències geogràfiques precises, dibuixant així un itinerari sempre vinculat a la influència ancestral del territori i dels seus contorns. Com a casa, La noia d’Alós o Aigües d’enlloc en són uns exemples clars, en què les accions dels protagonistes no poden sostreure’s de l’escenari natural que els alberga. 

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari

El teu mail no apareixerà publicat.